dissabte, 21 de juny del 2014

Nuesa enlluernadora


Errozate (1.345 m). Pirineus navarresos


                                                             
                                          Cims sota el sol.
                                          Llisor de verd setinat,
                                          crestes rocoses.




dimecres, 4 de juny del 2014

Festeig amb el silenci





Ell no t’escolta
i no li ho retraus.
No sap que
secretament
festeges amb el silenci
i et dóna
com a penyora d’amor
uns ulls clars.

Ell ignora que, a la nit,
quan són invisibles
els grillons de la realitat,
tu ets lliure
per jugar amb el teu
amant fidel,
només absent
quan t’acompanyen
les ombres i la fel.

I tu, cada nit,
encalmes
les aigües
perquè el silenci,
sigilós,
les puga fecundar
de colors
i de sal,
de present
i d’eternitat.

Però ell no t’escolta,
atrapat
per l’àncora pesada
de les certeses
sense qüestionar,
les que et lliguen
a les coses,
a les pors
i al corrent humà.

El temps li ha xuclat
les vertaderes certeses,
les que naixen amb nosaltres
i foragitem
en fer-nos grans,
desterrades
allí on llangueix
la innocència
en una presó de pors.
El temps esvaeix
el seu rastre titil·lant
i oblidem,
enmig del plor,
que tenim,
en pany i clau,
el vertader espill
que realment
ens pot emmirallar.

Ell no t’escolta
i no li ho retraus.
Però tu cada nit
no faltes
al bany d’eternitat
que el silenci
et té preparat.
I en aquestes noces secretes
amparades per la lluna
i els estels
decideixes
no convidar
a qui dorm al teu costat.