dissabte, 14 juliol de 2012

SENSE NOM



Camines tots els dies
pels volts de l'Espadà.
Per damunt de tu,
oronetes inquietes t'acompanyen.
A banda i banda del camí,
oliveres velles que fan joc
amb les pedres cansades del ribàs.

Acompanyant el so del vent,
la piuladissa dels pardalets
i el crit llunyà d'una àguila,
sents la teua respiració,
el cruixit del terra polsegós,
els colpets del teu sarró;
i tens la sensació de ser
una intrusa trencant
una simfonia perfecta.
De sobte
pares,
tanques els ulls,
no respires.
Intentes ser un recipient buit
per a aquesta música sagrada,
transparent de conceptes
perquè et traspasse tota,
t'impregne les cèl·lules
amb la seua vibració tel·lúrica.
Però només et ve l'aroma
intensa
que els pins regalen a l'estiu.

Segueixes fins al bosc.
Les sureres, gegants ombrius,
amb els seus braços poderosos
i les arrels acollidores
et fan sentir protegida.
Entre elles, els estilitzats pins
balandregen les copes
com si festejaren amb el vent.
Sec en una pedra
per escoltar aquesta remor
sensual,
i em fa l'efecte que em pentina
suaument per dins.

Respire profundament
assaborint l'oxigen pur
que han exhalat els arbres,
i m'estremisc pensant
que ara forma part
de la meua sang
allò que abans era
saba i sol.

Els meus sentits es desperten
com responent a una crida ancestral,
alguna força secreta en la Natura
que hem oblidat com invocar.
Els dits càlids del vent,
l'olor densa de pi i timó,
la refiladissa riallera,
clapes de blau lluminós,
soroll de pinassa seca als peus,
fregadissa de romer a la pell:
tot és part d'un conjur màgic
que et xucla els pensaments i,
per uns segons,
et quedes suspesa
en un buit inefable;
per uns segons
pots sentir-te en tots els sers vius
i sentir-los tots dins teu.

Camines tots els dies
pels volts de l'Espadà.
És l'unic lloc
on oblides el teu nom
i tot el que hi va encadenat.


4 comentaris:

  1. M'encanta, m'encanta, m'encanta, M'ENCANTA!!!! és com si m'haveres transportat a la natura i com si sentira el soroll i l'aroma dels pins i la terra. És perfecte!!!! t'admire!!

    ResponElimina
  2. Veig com et fons dins aquests paratges... ets el piular dels ocells, l'olor del romer, la saba dels pins, la carícia de la brisa de muntanya que ens amanyaga els sentits des d'aquest cel de paraules...
    Ets poetessa o millor dit... ets poesia
    Un abraçada!

    ResponElimina
  3. m'estremisc pensant
    que ara forma part
    de la meua sang
    allò que abans era
    saba i sol.

    Preciós! Amb la teua sensibilitat, no m'estranya gens...
    Òscar

    ResponElimina
  4. només tu pots escriure esta relació tan íntima amb la naturalesa. besetes.

    ResponElimina