CÒPULA ANCESTRAL
Remor de pluja...
és l’hora de l’èxtasi.
Surts al jardí
nua de cos
i de sentits.
La pluja
et regalima
delerosa de tu,
fonent-te la pell,
inundant-te el pit.
El perfum
que li arranca
a la terra
rebla
el miracle alquímic:
ja no ets cos
ni sentits.
Ets pluja, terra i vida
bategant
en un gressol
de feminitat prístina.